Variables
Fins ara, cada valor que mostràvem amb print() era escrit directament al codi. Ara aprendrem a guardar valors perquè els puguem reutilitzar. El lloc on guardem un valor s'anomena variable.
Què és una variable
Una variable és com una capsa amb un nom. Hi poses un valor a dins, i després pots fer servir el nom per recuperar-lo. Per crear una variable, escrius el nom, el signe = i el valor:
El signe = en programació no vol dir «és igual a» — vol dir «guarda aquest valor amb aquest nom». Primer es calcula el que hi ha a la dreta del =, i després es guarda amb el nom de l'esquerra.
Noms de variables
Pots triar el nom que vulguis per a una variable, però hi ha unes regles:
- Només pot contenir lletres, números i guions baixos (
_). - No pot començar per un número.
- No pot ser una paraula reservada de Python (com
if,for,print). - Les majúscules i minúscules importen:
Nominomsón variables diferents.
Per convenció, els noms de variables en Python s'escriuen en minúscules, amb guions baixos si tenen diversos mots: nom_alumne, edat_maxima, total_punts. Aquesta convenció s'anomena snake_case.
Fixa't com podem passar variables directament a print(), barrejades amb text literal, separant-les per comes.
Tipus de dades
No tots els valors són iguals. Python distingeix entre diversos tipus:
int— nombre enter:42,-7,0float— nombre amb decimals:3.14,-0.5,2.0str— cadena de text (string):"Hola",'Python'bool— cert o fals:True,False
Pots preguntar a Python de quin tipus és un valor amb la funció type():
De moment, els tipus que més faràs servir són int i str. Els altres apareixeran aviat.
Les variables poden canviar
Una variable es diu «variable» precisament perquè el seu valor pot variar. Pots assignar-li un nou valor en qualsevol moment — el valor anterior es perd:
L'última línia és especialment important: x = x + 5. Primer calcula x + 5 (que és 25 + 5 = 30), i després guarda el resultat a x. No és una equació matemàtica — és una instrucció de «calcula i guarda».
Barrejar text i variables: f-strings
Passar molts valors a print() separats per comes funciona, però queda una mica desmanegat. Python té una eina millor: les f-strings. Posa una f davant de les cometes i pots inserir variables directament dins del text amb claus {}:
Compara les dues maneres:
# Sense f-string (més confús)
print(nom, "té", edat, "anys")
# Amb f-string (més clar)
print(f"{nom} té {edat} anys")
Dins de les claus {} pots posar qualsevol expressió, no només noms de variables:
Errors típics amb variables
L'error més freqüent és intentar fer servir una variable que no existeix (perquè t'has equivocat en el nom, o perquè no l'has creada). Executa l'exemple i observa l'error:
El nom missatje (amb jota) i missatge (amb ge) són variables diferents. Python no pot endevinar què volies dir — per això és important escriure els noms amb cura.
Corregeix l'error perquè el programa funcioni.
Exercici
nom (amb el teu nom), edat (amb la teva edat), i llenguatge (amb el valor "Python"). Després, fes servir una f-string per imprimir exactament aquesta frase (amb els valors de les teves variables):
Em dic Ada, tinc 16 anys i estic aprenent Python
(Substitueix «Ada» i «16» pels valors que hagis posat a les teves variables.)
Resum
- Una variable guarda un valor:
x = 42. - El signe
=vol dir «guarda», no «és igual a». - Python té diversos tipus:
int,float,str,bool. - Les f-strings permeten barrejar text i variables:
f"Hola, {nom}". - Les variables poden canviar de valor:
x = x + 1.